RECITACIÓ DE POEMES

El passat dia 10 de novembre de 2011 a la classe de comunicació oral, escrita i digital varem començar a recitar cadascun dels components del grup un poema escollit per nosaltres.  El poema triat per mi va ser "Collarets de llum" escrit per Miquel Martí i Pol. Vaig escollir aquest poema ja que és un escriptor que m'agrada molt i que a més a més em transmet pau i serenitat. A continuació vull posar el poema que he recitat:

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum 

quan la tarda fina; 

si el rostoll s'adorm 

tot és de joguina

Un estel petit 

obre l'ull i parla: 

--¿On serà l'amor 

que no puc trobar-la?

--On serà l'amor? 

--fa la Lluna bruna. 

L'he cercat pertot, 

que n'estic dejuna.

I l'amor ocult 

entre satalies 

riu que riu content 

de ses traïdories.

Collarets de llum 

quan la tarda fina; 

si el rostoll d'adorm 

tot és de joguina.

Prou l'estel petit 

i la Lluna clara 

cercaran l'amor 

més i més encara.

Se'n reiuran els camps 

i les ribes pures 

i els pollancs i el riu 

i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills 

i els ocells cantaires 

i el vent remoós 

i els follets rondaires.

I ell, entaforat 

entre satalies, 

contarà a la nit 

noves traïdories.

Collarets de llum 

quan la tarda fina; 

si el rostoll s'adorm 

tot és de joguina.

Recitar un poema davant de tota una classe de persones adultes és una experiència que mai s'oblida i, que a la vegada és molt gratificant, ja que té molt de mèrit i té encara molt més si la recitació surt perfecte.

AUTOAVALUACIÓ RECITACIÓ

Alumne: Gregorio Hidalgo Raya

Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:

Elecció del text Aquest text el vaig escollir per què a primer de batxillerat vàrem treballar diverses poesies i aquesta va ser una de les que més em va agradar pel seu èmfasi en l’amor.

Expressió oral La meva expressió oral ha estat correcte, tot i que, ha mancat una mica de fluïdesa i un petit somriure en la recitació del poema.

Mirada La mirada durant la recitació ha esta dinàmica, ja que he anat mirant a tots i cadascuns dels meus companys, és a dir, he volgut mantenir la mirada amb el públic per veure la seva reacció, he emprat el que s’anomena feedback.

Veu La meva veu ha estat clara (ben vocalitzada i articulada), suficientment alta, sense trontollar (amb fermesa), amb una velocitat de creuer (ni ràpid ni lent) i he entonat bastant bé el poema.

Postura He emprat una postura senzilla, còmoda i relaxada. He romàs dret, amb els peus separats i amb els braços penjats còmodament, de manera natural. D’aquest mode el pes del cos es reparteix amb equilibri i es relaxa tot el cos.

Gesticulació Hi ha mancança de gesticulació en la meva recitació, ja que no he fet cap moviment amb els braços i les mans. Sense aquesta gesticulació no he transmès tota la meva energia al públic.

Control dels nervis En la recitació del poema he estat bastant nerviós, tot i que, he acceptat que estava una mica alterat i he procurat mantenir els nervis sota control. D’aquesta manera no m’han jugat una mala passada.

Altres En quant a la respiració, he emprat la diafragmàtica, ja que en cap moment he forçat la gola, he evitat l’ofec i la veu ha tingut millors modulacions i sonoritats.

Penso que aquest exercici ens servirà en un futur per enrecordar-nos alhora de fer classe, ja que ens direm: "les presentacions que feia a la universitat és com donar classe als nens". I cada una d'elles ens dóna experiència per després ser mestre.